Després que el passat diumenge el CF Vilanova guanyés el seu partit contra l’AE Prat, equip que va jugar més de 45 minuts amb deu jugadors (m'agradaria que no ho oblidéssim per allò del Dragon Kan de les emocions), han estat molts els qui han assenyalat a Juanma Murlá com la peça clau de la reacció i del bon joc de l'equip. És a dir, que si hagués estat un truc del Màgic Andreu, l'actual director esportiu hauria d'anar amb una medalla gegant penjant del pit.
No dic que no la mereixi, la veritat és que penso que és un grandíssim professional i fitxatge que pot aportar molt a l'entitat si exerceix el rol pel qual se l'ha contractat. Això sí, sempre i quan no comencem a confondre'l i a atorgar-li responsabilitats i obligacions d’altres persones que ja cobren per a assumir-les. Perquè els mateixos que avui li han penjat la medalla demà, si la cosa canvia, no tindran miraments en a convertir-la en la seva lletra escarlata. Posant en el sac de les crítiques aquestes noves competències que, alguns, li han adjudicat per decret llei.
Molts direu, i és cert, que el primer a ajudar en aquesta confusió va ser el president, Teo Traveria, qui, en finalitzar el partit contra el CE L'Hospitalet, va declarar que esperava que es comencés a notar la mà de Murlá en l’equip. Una frase que, coneixent el Sr. Traveria, estic segur que no va dir-la amb intenció de minimitzar la tasca de Robert Elvira, l’actual tècnic del primer equip, ni de treure-li mèrits (ja que l’ha defensat sempre). Però de ben segur, que ha servit perquè molts dels contraris a l'entrenador, ara s'hi hagin agafat i utilitzin els elogis a Murlà més com un atac a Elvira que no pas com una lloança a la bona feina del director esportiu.
Estic convençut que no passarà, perquè guanyarem, però posem-nos en la hipòtesi que el Vilanova perdi a Blanes. Tots els qui han obert ampolles de cava per brindar en favor de l'efecte Murlà, llavors, haurien de responsabilitzar-lo de la pèrdua del partit? Seria injust i il•lògic. Al mateix temps que, si a partir d'ara guanyar o perdre depèn del bon quefer del director esportiu, el paper d'Elvira d'aquí a final de temporada, mentre les coses vagin mínimament bé, seria de comparsa.
El pitjor de tot això és que, sense adonar-nos-en, podem estar creant una responsabilitat bicèfala que, en cas que els resultats no acompanyin i es demani un cap, el que quedi viu ho farà amb la credibilitat molt erosionada. Entre tots l’haurem cremat abans d’hora responsabilitzant-lo d’una tasca que, en realitat, no està desenvolupant com molts visionaris creuen i pregonen.
No sóc qui per donar consells, però com aficionat i seguidor si que puc donar la meva opinió. Per tant penso que el més raonable és donar el mèrit de la victòria a qui pertoca: als jugadors (tots ells, fins i tot els que no van jugar) i al cos tècnic (amb Juanma Murlá inclòs, però amb Robert Elvira al capdavant). Deixem treballar a cadascú on li toca i no ens confonguem ni confonguem a ningú perquè, sense voler-ho, estem fent un flac favor al director esportiu, a l’entrenador i a l’equip. No oblidem que estem parlant de futbol i, per no perdre el costum, permeteu-me tirar de tòpics: "quan es guanya, guanyem tots i quan es perd, perdem tots".
Quim Martínez
Read more...
La notícia em va descol·locar més per inesperada que no pas per injustificada, ja que l'equip viu una temporada molt irregular tontejant contínuament amb les places de descens (per culpa de la 2a Divisió B). Tot i així ara veníem de guanyar 4 de 6 punts possibles i l'equip donava sensacions de millora, tot i la manca de punteria a Blanes. Però especialment ha sorprès perquè quan hi va haver motius evidents per cessar a Elvira, després del 7 a 0 a Reus, el president, Teo Traveria, va ratificar-lo amb una frase que responsabilitzava a uns altres de la situació de l'equip - Robert Elvira no és el problema -.
